dimarts, 26 d’octubre de 2010

Rock & Roll Radio Festival (2010). Burning, Siniestro Total i Loquillo.

Bona nit de Rock & Roll la que passarem el passat Dissabte. La vetlada va començar amb molt bon peu a carrec dels mítics Burning, que amb un repertòri a base de temes clàssics feren gaudir a tot un pavelló plé on el 80 % dels assistents eren rockers de la vella escola. La sorpresa del concert va ser una màgnifica versió del "Walk on the wild side" de Lou Reed que la gent li va agraïr amb una gran ovació.
La veritat és que es troba a faltar a Pepe Risi, però no per questións musicals, si no més bé per el desbordant carisma que tenia. Perquè la veritat és que l'actual formació sona de meravella, i el guitarrista solista és verdaderament impresionant.
El concert acabà amb la típica ruixada de champagne als de les primeres files a ritme de "Mueve tus caderas" i el pavelló sencer pates per amunt.

Acte seguit aplegà el torn de Siniestro total, que els tenia moltes ganes, però, sincerament, em van deixar un poc gelat. El començament va ser molt bo, intro de la cançó de Corrupción en Miami i empalmen amb "Vamos muy bién" i després "Quiero bailar R & R". Guai! molt bé. Però poc a poc l'actuació va anar fent-se cansina. Per supost que vam ballar i cantar cançons com "Cuanta puta y yo que viejo" "¿Quienes somos?, ¿De donde venimos?, ¿A donde vamos?" "Camino de la cama", "Diga que le debo",... I altres clàssics que sonaren, però moltes d'elles sonaren massa lentes, com tocades amb desgana. El disc que estan presentant no és rés de l'altre món, i per el meu gust moltes cançons sobraven i en faltaven altres moltes. Com no toquen "Todo por la napia"? Això per a mi és quasi com anar a veure als Stones i que no toquen "Brown Sugar".
Per altra banda Julian xarra massa entre cançó i cançó, i això que soc fan de les flipades d'aquest home, però a vegades és passa, i això fa que el concert perga el ritme. No sé... El primér que penses és si serà l'edad el que fa que ja no siguen el mateix, però si ho sospeses, quan ells començaren allà per els primers anys 80, Burning ja feia uns quants anyets que anven pe'l mon i per el contrari van fer un gran concert eixa nit.

Molt diferent va ser el concert del Loco, el més esperat per la majoria de gent i el que s'emportà la palma. L'únic inconvenient va ser el so, inconvenient que també tingueren els dos concerts anteriors, no és que s'escoltara horriblement, però si fos bastant millorable.
La veritat és que a pesar de que ja no queda ningú de la formació clàssica, la banda actual sona bé i va ser un plaér veure a aquest home en acció. És un artista únic i un dels millors frontmans del rock espanyol, sens dubte.
El repertori va ser molt bo, per el meu gust sobraren 4 o 5 temes que jo aguera canviat per altres, però no hi ha queixa. Algunes d'elles em van sorprendre que les tocara, com per exemple "Maria" o "La mataré". Però si haguera de destacar els millors moments del concert eixos serien quan obriren amb "En las calles de Madrid", quan tocaren "Rock Suave", "Autopista" i "R & R Star", i quan finalitzaren amb la màgica "Cadillac Solitario", amb Loquillo agenollat i treguent les venes mentre cantava amb tot el sentiment del mon, donant per finalitzat un del millors concerts que he vist en molt de temps.

3 comentaris:

Rune ha dit...

Mmmm, la verdad es que la primera impresión cuando ves a un grupo con sus añitos encima es si no será la edad, pero tienes razón, si burning sonaron bien y siniestro un poco lentos y desganados, sería otra cosa...

En cuanto a Loquillo, qué envidia!!! ¿tocó "la mataré"??? Sé que es políticamente incorrecta, no es una letra loable, pero es una canción muy mítica y con mucha garra. Qué raro se hace que la toque tras tantos años...

En fin... saludos!!!

kar ha dit...

Mira, jo sempre havia renegat de Loquillo, ja saps, en els últims anys s'havia posat una miqueta pesat amb el tema de soposades "mans negres" que el perseguien, i bé, és innegable que en marxar Sabino Méndez, el tio va perdre pistonada. Però en els últims anys ha resorgit. I al mes d'abril vaig assistir per primer cop a un concert seu, el que va fer a Barcelona... i em va encantar. I també vaig anar-hi quan va tocar per la Mercé, i també em va agradar molt. Jo crec que ara està en molt bona forma i la banda que porta ara és molt bona també. Així que soposo que ho passarieu molt bé.

juanvi ha dit...

Rune, pués si, tocó "La Mataré", es verdad que es una canción polémica, pero para mi es de las mejores de su carrera y me encantó oirla en directo.

Kar, és cert, jo també pense que está passant per un molt bon moment, la banda que porta, com tu bé dius, és bona, y lúltim disc que va treure, Balmoral, en un principi no m'agradava, ja saps, trobava a faltar més rock macarra, com en l'època amb Los Trogloditas, però de cada vegada m'agrada més, és un bon disc.

Gràcies als dos per participar!