dilluns, 16 d’agost de 2010

U2 "Achtung Baby" (1991)

Lluny queden els dies en que U2 eren una de les millors bandes del món i facturaven una obra mestra d'arrere d'altra. Bono encara no pretenia salvar el món com en l'actualitat, i per el contrari, era un carismàtic cantant més que notable i un gran compositor. The Edge li demostrava al món l'imaginatiu i creatiu guitarrista i músic que hi era... Eren màgics, eren LA BANDA.

Hi ha que tindre collons per fer el que van fer amb aquest grandiós disc. Després de tindre el món als seus peus amb una OBRA MESTRA com és The Joshua Tree (ok, és cert, després tragueren el també recomanable Rattle and Hum, però considere el Joshua l'anterior disc d'estudi) el més normal seria repetir la formula, però no, aquells U2 no eren els de hui, aquells U2 tenien collons i li pegaren un més que acertat gir a la seva música com poques vegades s'ha vist en el mon del rock i el pop.

El resultat? Un nou so, més experimental, més atrevit, més inclassificable, més modern, més obscur... Però la personalitat estava intacta, sonaven a U2. Ho aconseguiren de nou, i deixaren per a la història del rock un altre gran treball.

"One", "Until The End Of The World", "Who's Gonna Ride Your Wild Horses", "The Fly", "Ultraviolet" (Light May Way")... Increïble, vaja preciositats de cançons... Cançons plenes de sentiment, on la bona música, la poesia, el amor i el desamor es donen de la mà.

El començament de la la caiguda no tardaria en aplegar. No soc dels que pensen que els últims treballs d'aquesta banda són patètics, em pareix que tots tenen algunes bones cançons, però si ho comparem amb el que feren en els 80 i principis dels 90 no hi ha color. De tota manera sempre seran una de les bandes de la meva vida.

4 comentaris:

Nahim ha dit...

Juanvi, que encertades les paraules que dius al post. El Joshua Tree, el considero la vertadera obra mestra dels irlandesos, encara que també m'agrada l'àlbum que ens menciones avui. Tot i això, hi han algunes cançons que no m'acaben d'agradar com per exemple "One", que ha estat enlairada per tot cristu i crec que no n'hi ha per tant (feren una versió i un clip amb Mary J. Blinge, i pel meu gust feien aigua per tots cantons). Per a mí em son més notables "Zoo Station", "The Fly" (una de les més dures dels U2), "Until The End Of The World", o "Love Is Blindness". Tot i que en el següent àlbum anaren molt enllà en l'experimentació, la seva devallada ja fou imparable a partir del Pop, on ja jugaren a autoparodiar-se, tant en l'escenari com en la música. Salutacions!

juanvi ha dit...

Per a mi el Joshua Tree no sols em pareix el seu millor disc, si no que és un dels meus discos preferits de sempre. El que dius sobre One és cert, és una cançó que està molt cremada i la versió que van fer amb la tia eixa és fatal, però per a rés em pareix una mala cançó. El Zooropa és l'únic disc dels irlandesos que no he escoltat, sols conec alguna cançó d'eixe treball, és algo que ja fa temps que vullc fer.

Gràcies per participar!

F. Nogués ha dit...

No conec l'Achtung Baby però l'hauré d'escoltar. Tampoc sóc gran fan dels seus darrers discos excepte All That You Can Leave Behind, una gran col·lecció de cançons.

juanvi ha dit...

Hola Nogués! Benvingut a aquesta casa. Doncs, te'l recomane, és un gran disc. Estic d'acord amb tu, eixe disc que dius és l'últim que em va pareixer realment bo.

Salut!