dilluns, 9 d’agost de 2010

Iron Maiden "Seventh son of a seventh son" (1988)

El cas d'aquest disc és ben curiós. Mentre uns creuen que va ser el primer baixó de la banda, altres no sols pensen que és el seu millor disc, si no que el consideren un dels millors discos de la història del heavy. No hi ha un terme mig. El meu cas no és tan extremat, però, sens dubte, em decante més per el segon, em pareix un gran disc. Dir que és la seva millor obra em pareix massa atrevit, per a mi és molt difícil elegir entre bestialitats de la talla de "Iron Maiden", "Killers", "The number of the beast", "peace of mind", "Powerslave", "Somwere in time", "Brave new world" o aquest, però el considere un dels seus millors treballs.

I és que tot en "Seventh son of a seventh son" és genial, començant per eixa fabulosa portada, la història de la temàtica del disc, el so perfècte, i sobretot, eixos temassos! Com pot ser un disc fluix el que conté cançons com "Moonchild", "Infinite Dreams", "Can i play with madness" (perfecte single!) o sobretot eixa obra mestra que és "The evil that men do"? Sols per aquesta cançó el disc ja valdria la pena, però el cas és que no hi ha desperdici.

Sabeu que? Vaig a escoltar "The evil that men do" per enèsima vegada, imposible cansar-se d'una cançó com aquesta...

4 comentaris:

Nahim ha dit...

No en sóc fan dels Maiden, pero sempre m'ha encantat el single "Can i play with madness" i l'increible video-clip que va dirigir en Terry Gilliam. Salutacions!

juanvi ha dit...

Hola Nahim! Si, eixa cançó és molt bona, perfecta elecció per a sigle. El clip crec que no l'he vist mai, men vaig de cap al youtube a veure que conta. Salut!

rocks ha dit...

Es dels millors sens dubte, l'útim gran disc de la època clàssica.

juanvi ha dit...

rocks: completament d'acord amb tu.
Gràcies per passar-te per casa.

Salut!