Ara que els Stones tornen a estar en boca de tots amb el boom del nou "Exile On Main St" és inevitable punxar un altra vegada els seus discos, bé, pensant-ho millor mai he parat de fer-ho, ja que és una de les bandes de la meva vida i sempre els tinc molt presents.Si, ja se que "Emotional Rescue" és un disc molt odiat per molta gent, se que va ser un baixó considerable en la seva carrera però, eh! Son els putos Stones!! Son sagrats i inclòs el seu pitjor disc sempre serà millor que la gran majoria treballs de bandes de l'actualitat, és el que té ser uns genis, poden fer cançons més o menys bones, però sempre tindran eixe "toque maestro" que fa que siga únic i especial.
Com podeu comprovar no puc ser del tot objectiu amb aquesta banda, soc ultra-fan de Mick, Keith i companyia, però, deveres cregueu que "Emotional Rescue" és tan mal disc? Jo crec que no. El que passa és que després de gravar alguns dels discs més importants de la història del rock és normal que sapiga a poc.
Com molts sabreu, els Stones sempre han segut una banda que els ha agradat i han sabut adaptar-se (a vegades millor i a vegades pitjor) als nous temps, però sempre sense perdre mai la seva essència. Cap a finals dels 70 i principis dels 80 la música disco, el punk i la new wave era el que és portava, la sensació del moment, i els Stones apostaren per experimentar amb eixos nous sons. Si, jo també prfereixc als Stones més rockers i setenters, però demostraren que també sabien fer bona música fusionant-ho amb el seu estil clàssic, la millor prova d'això està demostrada en el fabulós "Some girls" (1978).
"Emotional Rescue" segueix una linea similar al "Some Girls" però menys aconseguit. Hi ha qui diu que la majoria dels seus temes eren restes del excel·lent "Some Girls"... La veritat és que poc importa, sols se que quan deixe caure la agulla d'amunt d'aquest disc son els Stones els que sonen i, com sempre, em fan gaudir.
"Dance" és el tema que obri aquest disc, un tema que fusiona funk i música disco, no iguala amb qualitat a aquell "Miss You" però no és un mal tema. "Summer Romance" és un rock & roll que sona a Stones clàssics. La fascinació de Richards per la música Jamaicana queda plasmada en "Send It To Me". "Let Me Go" és un dels temassos del disc, rock directe i adenalinic, al seu més pur estil. "Indian Girl" és un correcta balada. Amb "Where The Boys Go" tornen a rocketjar dur, marcant-se un altre dels millors temes del disc. "Down In The Hole" és una de les meves preferides, un profund blues tocat amb molt de gust i passió. La pròpia "Emotional Rescue" precisament és una de les pitjors del disc, però no deixa de ser curiosa, cantada en falset per Jagger. Li continua "She's So Cold", un tema divertit, amb un gran riff de guitarra de Richards, però que és fa un poc monòtona per el meu gust. I el disc es tanca amb la preciosa "All About You", una balada cantada per Richards.
Feu-me cas, no és tan roin...
3 comentaris:
Que tal Juanvi!! pasaba a saludarte y me encuentro con los Rolling!! que grandes. yo estoy contigo, este disco me parece otra de sus joyas a pesar de lo que se diga. Son keith, jagger en plena creación, y ellos tienen feelin para hacer lo que les de la gana, que pa eso son de los grandes!!
un abraxote!!
M'agrada, m'agrada molt el teu article. Atrevit dins de la línia més purista dels Rolling. I en línies generals estic d'acord. Evidentment no és el Exile o el Sticky fingers però ja li hauria agradat a molts haver signat alguns dels pitjors discos dels Stones. Com bé dius segueix els passos de l'extraordinari Some girls. Si tinc que triar una cançó no tindria dubtes amb Let me go. Només discrepo en una dada, que el tema que dóna títol al disc és una de les pitjors. Per a mi "Emotional rescat" és un single collonut, valent i trencador. Una abraçada.
Txino! Como estas? Pués yo este disco no lo situaria entre sus mejores obras, pero para nada me parece un mal trabajo. Un abrazo y cuidate!
Wood, gràcies! m'alegre de que t'agrade. Tens raó amb el que dius sobre la cançó Emotional Rescue, és un tema molt original i valent per la seva part per fer-lo single. A mi no em desagrada, el que passa és que prefereixc el seu material més rocker.
Gràcies amics per comentar!
Publica un comentari a l'entrada