dijous, 15 d’abril de 2010

Enuff Z'Nuff

Aquesta és una banda que, després de llegir articles sobre ells en el Popu durant anys, no ha segut fins fa poc que m'he decidit per pillar-me algo de material seu. Feia temps que els tenia gana, i segons el que llegia en el Popu sabia que m'agradarien. I efectivament, no sols m'han agradat, si no que van camí de convertir-se en una de les meves bandes preferides. Gran gran banda, i molt injustament poc reconeguda.

Enuff Z'Nuff van naixer en l'escena hard rockera dels 80, però a diferència d'aquelles bandes que la majoria eren de L.A, ells eren de Chicago. Musicalment des d'el primer moment marcaren la diferència amb les altres bandes d'aquella escena, el seu era (i és, ja que huí en dia segueixen en actiu) una mescla d'aquell hard rock de l'època i power-pop, perque a més de tindre moltes de les mateixes influències que Ratt, L.A Guns i companyia, eren uns enamorats de mestres de la melodia com els Beatles o Cheap Trick.

Aquestos xicots d'estètica glam tenen algo que els fa realment especials. La caracteristica veu de Donnie Vie, la guitarra de Derek Frigo (increïble guitarrista, molt poc reivindicat), les precioses melodies... I és que Donnie Vie i Chip Z'Nuff han demostrat en el llarg d'aquestos anys que són uns compositors genials creant cançons increibles. En quant als seus discos, em vaig descarregar els tres primers "Enuff Z'Nuff" (1989), "Strength" (1991) i "Animals with human intelligence" (1993), i... Que puc dir-vos... Estic en un nuvol, vaja meravella de banda!! Els tres son molt molt bons, replets de cançons meravelloses. Personalment m'agrada més el seu material més melodic, però són bons tant amb això com amb els temes més hard-rockers. El primer disc que vaig escoltar va ser el tercer, "Animals with human intelligence", gran disc, molt complet, però m'agradaría citar una cançó, una puta obra mestra de cançó que roda dins del meu cap des de la primera vegada que la vaig escoltar, la preciosa "Right by your side", ja feia temps que no m'imprecionava tant una cançó, màgia en estat pur. Poc a poc anirem fent-nos amb tota la seva discografía, que de segur que tindràn moltes més coses interessants, la llàstima és que no és un material bo de trobar en original... però s'intentarà.

La carrera d'aquesta banda ha estat accidentada des de el primer moment... Problemes interns, SEMPRE mal respaldats per discogràfiques, les morts del guitarrista Derek Frigo i del bateria Ricky Parent.... Una serie de percanços que han fet que no estiguen en el lloc que mereixen, perquè amb la quantitat de temassos que tenen deurien de estàr omplint estadis al igual que estan fent Mötley Crüe en l'actualitat.

Gran descobriment per a un gran amant de la melodia com jo. Aquesta banda està alegarnt-me el dies últimament.

6 comentaris:

Jose Paleres ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jose Paleres ha dit...

Ie xaval, estava sentint esta cançó (la de Mother's eyes) i sona molt bé. Demà em passe per ahí i me'ls graves, ok? jeje! Booo!

juanvi ha dit...

Jejejeje! Ok, passa demà. Vas ha convertir-te en fan d'aquesta banda, digues que t'ho dic jo. Jajajaja!!

txinomandinga ha dit...

Ke paxa juanvi!! gracias por tu visita y tus ánimos my friend. ya ando bastante mejor...Sinceramente siempre me parecieron estos tios un poco ñoños, pero tambien te digo que nunca les di la oportunidad, asi que hoy me quedo un rato por tu casa y me oigo esos videos a ver que tal...
salud!!

juanvi ha dit...

Hey Txino! Me alegro de que estes mejor tio. Bueno, son muy melodicos, pero a mi me encantan. Aquí he puesto un par de medios tiempos, pero también tienen buén material hard rockero. Creo que te pueden gustar, por lo menos los primeros discos.

Cuidate tio!

juanvi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.