Hamlet "Insomnio" (1998)

Hi va haver una època que perdia el cap amb aquesta banda, discos com "Revolución 12.111" (1996), "Inferno" (2001) o el que hui ens ocupa, eren, són i seràn bons treballs replets de bones cançons d'eixa mescla de hardcore i metall que tan bons resultats els va donar, i van passar pe'l meu reproductor casi a diari durant molt de temps. Els seus concerts eren autèntiques descarregues d'energia, i ho feien perfecte, però derrepent em vaig cansar d'ells. El disc posterior al "Inferno" (l'album negre), no em va acabar de convencer i els vaig perdre la pista. Aquesta setmana he recuperat aquest disc i cert és que no flipe amb ell com abans, però de tota manera l'estic gaudint molt. No hi ha dubte que és un bon treball, posiblement el millor de la seva carrera. Un disc en el que es pot apreciar una clara evolució respècte al anterior "Revolución 12.111", fent unes lletres més currades, tinguent un so més net, siguent un poc menys agressiu (Sols un poc eh, que ací també hi ha canya) i sobretot més melodic, algo que va ser criticat pe'ls fans més trallers. Hi ha grans temes en aquest disc, "Tortura - visión", "Tu medicina", "Dementes cobardes" o "Muérdesela" són pura dinamita, on la potència de les guitarres mesclen a la perfecció amb els berretjos del Molly. I "1998" i "Antes y despues" ens mostra la cara més melodica i accecible del disc, però no per això de menys qualitat, és més, per el meu gust són del millor d'aquest treball. "Insomnio" va ser el disc que els va obrir al gran públic, consolidant-los com a una de les millors bandes de metall modern estatal.
M'han agafat ganes de tornar a escoltar tots els seus vells discos, inclòs el llunyà "Sanatorio de muñecos" (1994) tenia bons moments. I perquè no danar-li una oportunitat al seus últims treballs? Pot ser que em sorprenguen i torne a obsesionar-me amb aquest grup com en el passat, mai es sap...