En primer lloc desitjar-vos un feliç 2010 a tots, salut i Rock n' Roll! El primer post de l'any és d'una de les meves bandes preferides, i de al que per a mi és un dels millors discos dels últims anys. Després d'alguns treballs un tant irregulars, amb "Send Away The Tigers" els Manics sorprenien a tots els seus seguidors gravant el seu millor disc des d'aquell llunyà "Everything Must Go" (1996). Tornava el Rock guitarrer, els textos reivindicatius, les fabuloses melodies marca de la casa, i sobretot, les bones cançons. 10 i una cover del "Woking class hero" de Lennon son els temes que composen aquest disc, tots ells plens de frescura i molta qualitat. Per citar-ne alguns destacaria "Atumn song", una gran cançó on es veuen clarament les influències dels seus adorats Guns N' Roses, la sensacional "I'm just a patsy" i, per supost "Imperial Bodybags", enèrgica cançó amb influències del Rockabilly. Va ser un plaer veure que tornaven a estar en tan bona forma. Cal destacar també el gran treball de James Dean Bradfield, cantant de veu única i un dels guitarristes més infravalorats del Rock. Dos anys després tornarien amb un altre recomanable disc baix del braç, però eixa és altra historia que ja contarem en un altre moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada