dijous, 10 de desembre del 2009

5 anys sense Dimebag.

Mare meua! Com passa el temps... Ahir em vaig quedar sorprès quan vaig visitar el recomanable bloc "Pluralitat Musical" i vaig veure que el passat Dimarts dia 8 va fer 5 anys d'una de les pitjors tragèdies de la història del Rock, l'assassinat a sang freda a Dimebag Darrell. Pareix que va ser ahir, però 5 anys fa ja d'una trista història que és millor oblidar-la i recordar la grandesa d'aquell home que va revolucionar el món del metall aplastant-nos amb la seva inconfundible forma de tocar la guitarra. Pantera sempre han segut el meu grup preferit de metall agressiu, per a mi no han tingut mai rivals, marcaren un abans i un després en el mon del metall, crearen escola, i per a la història queden obres mestres com "Cowboys from hell", "Vulgar Display Of Power" o "Far Beyond Driven".

Com els deia als companys de "Pluralitat Musical", vaig començar a escoltar a Pantera amb "Cowboys From Hell" i recorde que va ser una de les experiències més impactants que he tingut, des d'el primer moment amb eixe inici del disc amb el riff de la cançó "Cowboys From Hell" ja em va deixar tremolant, quines guitarrades... quina potència... la veu de l'Anselmo... tot era perfecte, i contenia dos de les millors cançons de metall que he escoltat mai, la citada "Cowboys From Hell" i "Cemetery Gates".
En el següent disc "Vulgar Display Of Power" ja trobaren el so que estaven buscant gravant el disc definitiu de la seva carrera, i acabaren construint una discografia pràcticament perfecta.
Des d'aleshores són una de les meues bandes preferides, i bona part de la culpa la té aquell mag de les 6 cordes, l'únic e irrepetible Dimebag Darrell.
Sempre tindré una punxeta clavada per pedrer l'oportunitat de veure a Pantera en directe quan vingueren a la sala Arena de València, segurament haguera segut l'experiència més bestial de la meva vida. Mai meu perdonaré.

7 comentaris:

txinomandinga ha dit...

Los Pantera!! ya son unos clásicos, es una pena lo que pasó. Pantera y el cowboys from hell son la puta bomba, hace mucho que no los escucho...gracias amigo!!
salud!!

juanvi ha dit...

Si, son todo un clásico. Pués si grácias a este post los estás escuchando de nuevo, me alegro por ello. Yo también hacía bastante que no los escuchaba y ahora los tengo muy presentes otra vez. Sabes, esa es una de las cosas que más me gusta de escribir en un blog de Rock n' Roll, te incita a escuchar viejos discos o grupos que hace tiempo que no les das una escucha.

Grácias a ti por comentar, salud y Rock!

txinomandinga ha dit...

Eso es!! ahí has dao´ en el clavo, a veces se recuperan y se vuelven a recordar grupos que tenías medio apartados...y la verdad es que es una gozada volVer a escucharlos y disfrutarlos...saludos juanvi!!!

Jah Work ha dit...

Com passa el temps!!!

Dimebag era uno de los más grandes y siemrpe lo será! Y Pantera y esos primeros discos son brutales!!!

Yo los descubrí justo antes de la muerte de Dimebag con el Vulgar y me quedé flipando!!! Nunca había escuhado una guitarra y una batería tan contundentes! Bueno y a la voz....

Saludos!!!

juanvi ha dit...

Ja ho crec, passa bolant!

Tienes razón, Dimebag siempre será uno de los grandes. La verdad es que a mi me gusta todo lo que ha hecho esta banda a partir del "Cowboys From Hell", el otro dia me pillé el último que sacaron "Reinventing The Steel" y estoy flipando, para mi es un disco de puta madre.

Grácias por comentar, saludos!

molespink ha dit...

Felicidades Juanvi!!!

Te debo un tirón de orejas, me lo dijo un pajarito jejej.

Saludos

juanvi ha dit...

Muchas gracias! Jejeje... Un abrazo!