5 anys sense Dimebag.

Mare meua! Com passa el temps... Ahir em vaig quedar sorprès quan vaig visitar el recomanable bloc "Pluralitat Musical" i vaig veure que el passat Dimarts dia 8 va fer 5 anys d'una de les pitjors tragèdies de la història del Rock, l'assassinat a sang freda a Dimebag Darrell. Pareix que va ser ahir, però 5 anys fa ja d'una trista història que és millor oblidar-la i recordar la grandesa d'aquell home que va revolucionar el món del metall aplastant-nos amb la seva inconfundible forma de tocar la guitarra. Pantera sempre han segut el meu grup preferit de metall agressiu, per a mi no han tingut mai rivals, marcaren un abans i un després en el mon del metall, crearen escola, i per a la història queden obres mestres com "Cowboys from hell", "Vulgar Display Of Power" o "Far Beyond Driven".

Com els deia als companys de "Pluralitat Musical", vaig començar a escoltar a Pantera amb "Cowboys From Hell" i recorde que va ser una de les experiències més impactants que he tingut, des d'el primer moment amb eixe inici del disc amb el riff de la cançó "Cowboys From Hell" ja em va deixar tremolant, quines guitarrades... quina potència... la veu de l'Anselmo... tot era perfecte, i contenia dos de les millors cançons de metall que he escoltat mai, la citada "Cowboys From Hell" i "Cemetery Gates".
En el següent disc "Vulgar Display Of Power" ja trobaren el so que estaven buscant gravant el disc definitiu de la seva carrera, i acabaren construint una discografia pràcticament perfecta.
Des d'aleshores són una de les meues bandes preferides, i bona part de la culpa la té aquell mag de les 6 cordes, l'únic e irrepetible Dimebag Darrell.
Sempre tindré una punxeta clavada per pedrer l'oportunitat de veure a Pantera en directe quan vingueren a la sala Arena de València, segurament haguera segut l'experiència més bestial de la meva vida. Mai meu perdonaré.