Possiblement el disc de rock més salvatge de la història. Ací podem veure a un Iggy totalment passat de voltes i posseït pel mateix dimoni berrejant cançons tan burres com "Down on the street", "Loose", "T.V eye" o "1970". El disc va ser gravat tocant tots en directe, i per moments es nota que és deixaven portar per la improvitsació. El resultat va ser un disc on es respira maldat en tot moment, agressiu i caòtic. Un clàssic indiscutible del que per a molta gent és un dels discos definitius de la història del rock.Un altra dada curiosa és que just per els temps que van gravar aquest disc l'amic Iggy estava totalment enganxat a l'heroïna, i conta la llegenda que durant la gravació de "Fun House" anava fins les orelles, un santet l'home...
L'any passat vaig tindre el plaer de poder gaudir dels Stooges en directe i va ser una gran experiència, no vull ni pensar com seria en els 70...
2 comentaris:
aaaaaaa m'encanten m'encanten m'encanteeeen... sÓC FAN FAN FAN FAN dels Stooges, de l'Iggy a soles i també, molt MOLT d'algunes de les efímeres bandes que tingué Ron Asheton abans de palmar-la, especialment de Destroy All Monsters i de Ron Asheton's New Order, dels que el disc VICTIM OF CIRCUMSTANCE el tinc entre els deu discos de ma vida que salvaria si me se cremara la casa.
Sempre tinc dubtes amb mi mateixa sobre si el meu preferit dels Stooges és el Fun House o el Raw Power, a dies és un el que pose primer, a dies és l'altre, no sé.
Ie Comtessa! Pensava que ja no tornaria a saber de tu...
Jo pense que el Raw Power és tan bo com aquest, l'unica pega que té és el so, però també tinc que dir que el Fun House el tinc molt més sentit. De Ron Asheton en solitari no he escoltat res, però tindré que fer-ho.
M'alegrat de saber de tu, seguim en contacte!
Publica un comentari a l'entrada