El meu contacte amb aquest grup va tardar en aplegar, era la típica banda que tot el món parlava d'ella i jo no em feia l'anim a escoltar-los, de fet, aquest va ser el disc en el que em vaig introduïr a la seva música. Amb el temps he segut conscient de que la seva millor època van ser els 80, àlbums com "The number of the beast" o "Piece of mind" són del millor de la història del heavy metal, però jo li tinc un afecte especial a aquest disc. Després de passar la seva pitjor època amb el cantant Blaze Bayley, que no encaixava gens bé amb el grup, i enregistraren àlbums realment fluixos, va aplegar l'esperada reunió amb Bruce Dickinson i el guitarrista Adrian Smith, aquest "Brave New World" va ser el resultat. Per primera vegada en la història de Iron Maiden eren tres guitarristes, i el treball d'aquestos va ser extraordinari. Si a tot aixó li sumem un so perfècte i cançons tan completes com "The Wicker Man", "Brave New World", "Blood Brothers", "Out Of The Silent Planet" o "The Thin Line Between Love and Hate" vol dir que estem parlant d'un bon disc. I si, està clar que no li aplega ni a la sola de la sabata als seus grans àlbums, però jo sempre el veuré amb uns altres ulls, ja que amb aquest disc vaig descobrir a la meva banda de heavy metal preferida.
Un blog dedicat al Rock & Roll i a la cultura pop en general.
dimecres, 17 de juny del 2009
Iron Maiden "Brave new world" (2000)
El meu contacte amb aquest grup va tardar en aplegar, era la típica banda que tot el món parlava d'ella i jo no em feia l'anim a escoltar-los, de fet, aquest va ser el disc en el que em vaig introduïr a la seva música. Amb el temps he segut conscient de que la seva millor època van ser els 80, àlbums com "The number of the beast" o "Piece of mind" són del millor de la història del heavy metal, però jo li tinc un afecte especial a aquest disc. Després de passar la seva pitjor època amb el cantant Blaze Bayley, que no encaixava gens bé amb el grup, i enregistraren àlbums realment fluixos, va aplegar l'esperada reunió amb Bruce Dickinson i el guitarrista Adrian Smith, aquest "Brave New World" va ser el resultat. Per primera vegada en la història de Iron Maiden eren tres guitarristes, i el treball d'aquestos va ser extraordinari. Si a tot aixó li sumem un so perfècte i cançons tan completes com "The Wicker Man", "Brave New World", "Blood Brothers", "Out Of The Silent Planet" o "The Thin Line Between Love and Hate" vol dir que estem parlant d'un bon disc. I si, està clar que no li aplega ni a la sola de la sabata als seus grans àlbums, però jo sempre el veuré amb uns altres ulls, ja que amb aquest disc vaig descobrir a la meva banda de heavy metal preferida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
La veritat és que jo també els vaig descobrir amb este disco i encara m'agrada molt, però com tu bé dius no es pot comparar a les grans peces del repertori dels anys 80. Tinc falta de tornar-los a sentir. La primera volta que els vam vore va estar de pm, ah?? jeje!
Baia! En primera fila i amb un estat etil·lic prou considerable. Encara recorde quan corrien cap a l'escenari quan sonava l'introducció de les veus de The number of the beast!
Publica un comentari a l'entrada