Status Quo "Quo" (1974)

  

Curiós cas el d'aquesta banda. Mai he entès el perquè d'eixe cert menyspreu per gran part de la comunitat rockera cap a ells. Tal volta els seus tan cremats hits dels 80 no els feren ningun bé, però qui es pense que Status Quo només són coses com "Whatever You Want" o "In The Army Now", està molt equivocat.

Qui tinga ganes de profunditzar en la seva discografia, sense prejudicis, es sorprendrà gratament. El que descobreix-ca  els primers discos dels 60 es trobarà amb uns interessants treballs on els anglesos juguen amb la psicodèlia, tan de moda en aquells anys. Però on realment funciona aquesta banda és fent Rock & Roll senzill i directe, ahi és on es mouen com peix en l'aigua, i aquest "Quo" (1974), a demés de tindre un "portadón" per a emmarcar, és un dels seus treballs on millor ho demostren.

No, no espereu cançons amb estructures complexes, textos transcendentals i solos de guitarra virtuosos: açò és pur Rock & Roll, ni més ni menys, música per a ballar amb els col•legues en una nit de desenfreno birra en mà, res més. Però què disc!!  No li sobra ni li falta absolutament res, totes les cançons són excel•lents: la classe de disc que d'enseguida s'acaba i tens gana de repetir.

Si amics, si us agrada el Rock & Roll més bàsic i efectiu proveu amb aquest disc, segurament començareu a veure a aquesta banda d'un altra manera. Hi ha poques bandes com aquesta que tan bé els defineix-ca aquella vella frase dels Stones que dona nom a aquest humil espai.