divendres, 4 de gener de 2013

R.E.M. "Automatic For The People" (1992)

 

Doncs si, "Automatic For The People" ha segut el disc més votat pels lectors d'aquest bloc com el millor disc de R.E.M., i la veritat és que, a pesar de que jo no estiga d'acord amb això, tampoc m'estranya, ja que es tracta d'un treball molt bo, d'això no hi ha dubte.  

Però jo sóc dels que pensa que el millor d'els d'Athens acabà amb el genial "Green" (1988). Per a mi els vuitanta foren els seus anys daurats, obres com "Murmur" (1983), "Lifes Rich Pageant" (1986), "Document" (1987) o el citat "Green",  són el que jo considere els R.E.M. més autèntics i inspirats,  però això no vol dir que no m'agrade el que feren posteriorment, de fet, gaudeix-ho, en menor o major mesura, de pràcticament tots els seus discos, però algo va anar perdent-se pel camí des de que publicaren aquell exitós "Out Of Time" (1991).


En qualsevol cas, "Automatic For The People" em sembla un bon disc, relaxat i un tant melancòlic, però molt lograt, i amb un so i una producció perfecta. Els arregles orquestrals dirigits per John Paul Jones, l'inimitable multi-instrumentista i baixista de Led Zeppelin, li donaren una màgia especial a unes cançons realment precioses que es mouen entre el folk, el pop i el rock, però que, com era habitual en ells, no sonen a res més només que a ells mateixos, algunes molt exitoses i fixes en el seu repertori com la bonica "Everybody Hurts" o la celebrada "Man On The Moon", cançó que la banda solia gastar per a tancar els seus shows fins als seus últims dies com a banda.

Un disc per a paladars fins, ideal per a escoltar-lo un dia de pluja, al racó del foc , en la intimitat.

3 comentaris:

Simu ha dit...

Mai he estat massa fan de REM, no em preguntis per què. Encara que l'altre dia escoltava Document i vaig gaudir força. I estic d'acord amb tu, els REM autèntics són els dels 80.

Salut!!!

raúl ha dit...

son los más populares, quizás, este y el "out of time", y son dos discazos fantásticos, la verdad. a mi tambien me gustan más los REM ochenteros, pero no seré yo quien contradiga al pueblo! :)

juanvi ha dit...

Simu, doncs a mi sempre m'han agradat, no són una de les meues bandes preferides, però els tinc molt afecte, i molts dels seus discos, especialment els dels 80 (el Document és dels millors per a mi), em semblen fantàstics.

Raúl, cierto, son sus discos más populares, y son buenos trabajos, pero incluso de esa época, que no es mi preferida de esta banda, creo que prefiero un disco como "New Adventures In Hi-Fi" antes que cualquiera de esos dos.

Salut companys!!