dimarts, 6 de novembre de 2012

W.A.S.P. "W.A.S.P." (1984)


Tots els dies són bons per gaudir de la seva infernal música, però el proper dilluns, si no passa res, viuré per primera vegada l'experiència W.A.S.P. en directe, així que aquest és un moment perfecte per treure-li la pols als seus vells discos altra vegada.

Sempre he pensat que els seus tres primers discos són insuperables (especialment els dos primers). La banda ha estat publicant discos fins l'actualitat i alguns d'ells són bastant recomanables, però res comparat amb aquella trilogia sagrada.

Ara mateix estic amb el debut i... wow! Vaja manera de començar una carrera!! D'arrere d'eixa brutal portada es troba un dels millors treballs de rock dur dels meravellosos i inoblidables anys vuitanta. El demolidor inici amb "I Wanna Be Somebody" ja ens indica per on van a anar els tirs, heavy metal clàssic, directe, contundent, i amb les dosis justes de melodia.



L'endimoniada veu de Lawless empasta a la perfecció amb les guitarres afilades del bèstia de Chris Holmes donant forma a algunes de les millors cançons de la seva carrera. A la ja citada i brutal "I Wanna Be Somebody" hi ha que afegir com a destacables altres joies com "L.O.V.E. Machine", "Hellion", "On Your Knees" o l'única que fa que el disc es relaxe una mica, la preciosa semi-balada "Sleeping (In The Fire)". Però és tracta d'un disc redó, compacte, sense sobrants.

Blackie Lawless i companyia ho tingueren clar d'es d'un principi. La seva música tenia que ser realment heavy, però dotada de certa comercialitat a base de melodies i tonades totalment addictives que els obrira al gran públic. Així acabaren convertint-se en una de les bandes  americanes de heavy metal i hard rock més exitoses als mitjans dels vuitanta. A banda d'això, estigueren dispostos a dur el concepte de shock rock a un altre nivell, és dir, optaren per una imatge absolutament provocadora i afegiren estranys espectacles als seus concerts a base de sang, foc, carn crua, sexe i violència. Això fou el complement perfecte a la seva música per fer-los marcar la diferència i convertir-los en una banda única. Grans.



3 comentaris:

Colonia ha dit...

Ufff, no estic jo per a tanta marxa a estes hores... Espere que els disfrutes, xaval.

Jose Paleres ha dit...

Hola Juanvi! Després de setmanes de no passar-me x ací vaig a escriure un poc. Este disc és espectacular i és un dels millors de la banda, per no dir el millor. Un clàssic dels 80 en tota regla.

juanvi ha dit...

Home Jose, ja tardeves, tu eres un dels comentaristes més clàssics del bloc ;)

Si senyor, tu ho has dit, aquest disc és tot un clàssic del rock dur dels 80.