dijous, 12 de juliol de 2012

Poison!!!



Conec a molta gent que odia a aquesta banda i a tot el que els envolta, normalment aquesta gent sol ser, o bé gent que no escolta res més només que canya, és a dir, hardcore, metall extrem, punk guarro, etc... o bé grungeheads que, com a tal, deuen de despreciar tot el que tinga que veure amb la diversió i el bon rotllo. En fi, cadascú té els seus gustos, això està clar, però eixa actitud que tenen molts tancant-se en el seu rotllo i despreciant la resta em sembla ridícula i incomprensible. Perquè si, és normal que cadascú tinga debilitat per algun genere concret, però si t'agrada el rock and roll com pots estar tot el puto dia escoltant només bandes Grunge? Adore a moltes de les bandes del moviment de Seattle, però això no té sentit per a mi. Igual passa amb eixos heavys que de ahi no els treus, no els agrada res més, ni tan sols el rock clàssic, però en canvi defenen a Led Zeppelin amb els punys si fa falta (¿?). Anem a veure, com pots dir que t'agrada Zeppelin, i que no t'agrada el rock clàssic? Un amic meu diu que sembla com si per a obtindre el carnet de metalhead et té que agradar Led Zeppelin per collons, i té tota la raó,  deveres cregueu que eixos heavys caps quadrats gaudiran de cançons com "Going to California" o  "Since I've Been Loving You"?

Però bé, anem a centrar-nos en la banda que protagonitza aquest post, que ja m'estava anant per les rames.



En l'anomenat hair-metal, al igual que en tots els generes, hi han bones bandes i també molta morralla, cert és que en eixa escena hardrockera dels 80 hi havia molta pose, però també hi havien bandes molt bones on el principal era la música, i Poison, per molt que els pese a alguns, són una d'elles. Eixe hardrock de guitarres afilades combinat amb eixes melodies ensucrades properes al pop va donar uns resultats excel·lents. Els seus primers discos així ho demostren. A cas no són perfectes cançons com  "Nothin' but a Good Time", "Talk Dirty To Me", "Every Rose Has Its Thorn", "Fallen Angel" o "I Won't Forget You", entre moltes altres?  És escoltar eixes cançons i entrar-me unes ganes de festa tremendes. Cançons com aquestes li animarien el dia fins a un mort, per déu! Diversió i bon rotllo!! Hi ha algo de mal en això? No pots estar sempre tallant-te les venes, recollons!!

Bé, els grungeheads que escolten a Alice in Chains, i els heavys a Slayer. I si, m'agraden Alice in Chains i Slayer, però jo aquestos dies d'estiu me'ls passaré escoltant a Poison mentre assaboreixo tranquil·lament el meu Mojito en la platja. Yeah! Molt millor!!



7 comentaris:

Maurici ha dit...

Clar i catala, visca Led Zeppelin i tambe Poison home!

raúl ha dit...

estoy contigo, me parece perfecto ser un purista, un esencialista, pero solo puedes enrocarte en una opción (opino) cuando antes has escuchado muchas otras, después de conocer bien otros géneros, cuándo nacieron, cómo crecieron, hacia dónde se encaminan. desechar automáticamente otras opciones sin ni siquiera una mínima aproximación no me parece bien. aunque bueno, qué coño, no me parece ni bien ni mal, cada cual que se quede con lo que le salga de los bemoles!

Rune Cárter ha dit...

Es que parece que hay que ser el más heavy del planeta o el más punki o el rocker más clásico o... cómo cansa! y esta música tan buenrollera, con un mojito como tú dices, es una opción más que buena, voy a darle al play otra vez.
Un montón de besitos Juanvi.

Xavi Martínez (aka Da Muzz) ha dit...

No crec que valgui la pena perdre el temps en discusions com aquesta. Jo se el que m'agrada i el que es tanca en un gènere allà ell, i els que els prejudicis son molt mals consellers. I es clar els tres primers discos de Poison son molt recomanables.
Salutacions

juanvi ha dit...

Com diu Xavi, no val la pena pedre el temps amb això. El que passa és que a vegades em fa gràcia eixa gent que es tanca en un sol estil per a així semblar més autèntic. Tonteries.

I si, Poison molen. Un dels millors grups per a escoltar en aquesta època de l'any.

Gràcies pels vostres comentaris.

Abraçades!!

Henry The VIII ha dit...

Llarga vida al glam!

Amic Juanvi,

A saber quin munt d'air guitars s'han fet a costa dels solos del C.C.

Tants com nens van nèixer al cap de nou mesos de la gran apagada de Nova York dels anys 70.

Salutacions.

juanvi ha dit...

Henry The VIII, jejejejeje, tens raó, la veritat és que eixos solos són perfectes per fer Air Guitar.

Gràcies per passar-te per ma casa.

Abraçades!