divendres, 14 d’octubre del 2011

Bunbury.

Com a fan de Heroes del Silencio de tota la vida, el rotllo amb el que començà Bunbury en solitari em va deixar totalment descol·locat; electrònica?, ranxeres?, world music?, cabaret?, boleros? Buuf!! Allò fou molt fort per a mi, era conscient de que Bunbury era una persona molt oberta musicalment i tots els fans de Heroes sabíem que una de les raons de la ruptura de la banda aragonesa fou per les ganes de fer coses diferents per part del seu lider però... Ostres! Com podia estar cantant ranxeres la mateixa persona que li va posar veu a cançons com "Deshacer el mundo" o "Sangre Hirviendo"? Fort, allò fou molt fort per a mi, tant que vaig passar olímpicament de tot el que feia aquest home.

Bé, algun dia tenia que donar-li una oportunitat, i ho he fet fa poc temps. En tots aquestos anys m'he adonat de que es pot fusionar pop i rock amb tots els generes que he anomenat abans, i més inclús, i donar resultats interessants.

Gran part de la culpa de que m'adonara d'això la té Andrés Calamaro, un mestre a l'hora de fusionar moltes d'aquestes influencies amb pop i rock, donar-li la seva personalitat i honestedat brutal i eixir per la porta gran. Bunbury ha fet algo semblant al ex-Rodriguez, cadascú amb el seu estil, però amb moltes de les mateixes influencies i amb el mateix gust per la fusió.

Si, preferiria que Bunbury gravara discos de hard-rock o de goth-rock, o ja posats, veure'l al front de la banda que el va fer gran, però reconec que la seva proposta és original, atemporal i en ocasions genial, i en els seus discos pots trobar cançons realment bones.

6 comentaris:

interpreta-sones ha dit...

arriesgó, consiguió cabrear a muchísimos de sus fans, pero con el tiempo se ha ganado el favor general del público. cuando alguien lleva tanto tiempo en la brecha, apostando por lo que le apetece hacer, contra viento y marea, incluso, rompiendo con todo lo anterior, eso siempre es digno de respetar.

Anònim ha dit...

Pues mira, yo le tenía hincha a Héroes, por nada en particular, la verdad, idioteces de adolescencia, así que casi que los empecé a escuchar a la par que a Bunbury en solitario y a mí me encanta. Tiene canciones insufribles para mi gusto, pero la mayoría son buenísimas. Y las versiones??? cómo se las curra!!! esta me encanta, se la canta un amigo mío a su novia, haciendo el paripé con una fregona como micrófono y me parto...

http://www.youtube.com/watch?v=Hqv1I8LAOdQ


Besos!

Juanjo Mestre ha dit...

M'ha agradat molt el teu raonament en aquest post. A mi els Heroes m'agradaven però no em mataven i amb Bunbury en solitari em passa el mateix. No obstant això, penso que és un artista que s'arrisca i que és el millor frontman que ha sortit a Espanya. És més, aposto que molts dels seus abundants detractors canviarien la seva opinió si fos anglosaxó. Per cert, el seu àlbum "Las consecuencias" em va semblar excelentisimo, el millor de la seua discografia. Una abraçada.

juanvi ha dit...

raúl: pues si, tienes razón, lo que pasa es que en estos casos muchas veces se dan pasos en falso, pero igualmente, como tu bien dices, que un artista así haga lo que le salga del corazón, aunque sea un suicidio comercial, es admirable.

Rune: es verdad, tiene canciones que no molan nada, pero también tiene que son muy buenas, y muchas! Y si, las versiones se las curra mogollón. Esa canción que pones está chula, ya me imagino a tu colega haciendo el paripé, jejejeje! Besos!

Johnny: que raó tens amb el que dius sobre els seus detractors, jo sempre he pensat que Espanya no soporta a les estrelles del rock i Bumbury és un rockstar en tota regla. No sé si serà el millor frontman espanyol (sempre he pensat que eixe lloc és per a Javier Gurruchaga) però un dels millors segur. El disc "Las Consecuencias" no el tinc, però conec algunes de les seues cançons i són genials, "De todo el mundo" és una cançó preciosa.

Abraçades!

Le.chatnoir ha dit...

Doncs a mi m'ha passat el contrari, Els Heroes no han estat mai un grup que m'agradés gaire, en canvi amb solitari, trobo que té alguna peça que està força bé. Digue'm rara...xDD

Salut!

juanvi ha dit...

chatnoir: rara? per a res, conec a molta gent que li a passat el mateix que a tu. Heroes del Silencio arribaren molt lluny, però hi ha molta gent que no sel's traga. A mi en canvi sempre m'han paregut una grandíssima banda.

Salut!

I gràcies pels comentaris!!