Covers (XIII) Iron Maiden "Doctor Doctor"

Ho sé, tinc el blog molt abandonat, reconec que l'entusiasme que tenia amb aquest espai s'ha gelat un poc, però açò és temporal, promet tornar ha agafar força.

De moment, recupere la secció de "covers" amb els meus adorats Maiden i la seva versió de "Doctor Doctor", possiblement la millor cançó dels grans i sempre reivindicables UFO.

Iron Maiden sempre han segut fans declarats de la banda de Michael Schenker. Des de fa temps sempre solen posar la versió original de "Doctor Doctor" moments abans de començar cada show per a calfar l'ambient. I, per suposat, la seva influència és evident en moltes de les seves cançons, sobretot en el sentit melòdic de les guitarres. 

Aquesta versió és un més que digne homenatge a una banda irrepetible que, malauradament (o no...), sempre ha quedat en segona fila. 

I si, en eixos dies Iron Maiden passava per la pitjor època de la seva carrera, eren els temps de Blaze Bayley com a cantant, un vocalista molt llimitat per a una banda com ells. Dels discos que gravaren amb ell al front més val no parlar, però hi ha que dir que en aquesta cançó no ho fa mal; amb Buce Dickinson haguera quedat molt millor,  si, però en aquest cas la veu Bayley no queda gens malament.

"Doctor Doctor" és d'eixa classe de cançons que tenen algo especial, i que et marquen de per vida. 

Doneu-li al "play", i a gaudir s'ha dit!!

Covers (XII) Iván Ferreiro "Desde el jergón"

Mai he segut fan d'aquest home, però Los Piratas eren una bona banda de pop-rock, i sempre he pensat que és un artista amb talent. 

El cas és que m'he trobat aquest vídeo per la xarxa i he volgut compartir-lo amb tots vosaltres, perquè m'ha cridat bastant l'atenció: Iván interpretant la mítica cançó de Los Enemigos ell sol al piano. Interessant cover. 

Gaudeixin vostès.

Covers (XI) Nina Hagen "My Way"

Molts han segut els que han versionat la clàssica cançó d'origen francès que va popularitzar Frank Sinatra en el seu dia; ara mateixa em venen al cap les versions que feren Kiss en el seu Crazy Nights o Syd Vicious en la banda sonora del film The Great Rock & Roll Swindle; però no ens podem oblidar del gran cover que va fer Nina Hagen als principis dels 80 i que ja interpretava en els 70. La senyoreta Hagen, amb eixa gran veu de cantant d'òpera que sempre ha tingut, i una ràbia punk descontrolada, es va marcar una versió realment curiosa, i plena d'eixe surrealisme que sempre l'ha caracteritzada.

Amb tots vosaltres, i per primera vegada al "Sols és Rock & Roll, però ens agrada", sa majestat, la Reina del Punk, Nina Hagen!!

Covers (X) Thin Lizzy "Whiskey In The Jar"

Whiskey In The Jar és una de les cançons més versionetjades de la història de la música popular. Bandes i artistes tan dispars com Metallica, U2, Belle & Sebastian o Gary Moore, entre molts altres, feren la seva pròpia versió de la clàssica tonada folk irlandesa, totes elles bastant encertades, però si hi ha una que déu de ser més destacada, eixa és la que feren Thin Lizzy en la seva primera època. 

Amb ninguna altra banda encaixa tan bé l’esperit d’eixa cançó, realment sembla feta aposta per a ells. 

Aquesta cançó és un clar exemple de que, moltes vegades, el més senzill és el millor, sempre i quan, això si, hi haja màgia, i d’això a Thin Lizzy no els en faltava. Que banda tan especial…

Covers (IX) Freddie Mercury "The Great Pretender"

The Great Pretender és una de les poques covers que va gravar Freddie Mercury al llarg de la seva carrera. L'inoblidable líder de Queen era un gran fan dels meravellosos The Platters, i, en la seva faceta com a solista, va voler deixar constancia d'això gravant aquesta preciosa balada. 

Com no podia ser d'altra manera, el resultat fou excel·lent. Tal volta perdés un poc la màgia de la versió original, però la va fer guanyar en intensitat gràcies a eixa poderosa i inimitable veu que posseïa. 

Gran cover, i a demés, acompanyada per un video-clip la mar de divertit.

Freddie forever!!

Covers (VIII) The Black Crowes "Hard to Handle"

Menuda versionaca es marcaren els Crowes del gran Ottis Reding. Pocs han sabut empapar el rock & roll de música negra com els germans Robinson, així que aquesta cançó sembla feta aposta per a ells.

Si la versió original ja era irresistible... aquesta ja és una autèntica bomba! És impossible que el ritme d'aquesta cançó no et contagie i t'agafen unes ganes boges de ballar. Si no és així, és que no tens sang a les venes.

Funk, soul & rock & roll!! Yeah!!!

 

Covers (VII) Uzzhuaïa "La chispa adecuada"

Sé que a molta gent li agrada més aquesta que l'original, i en certa manera ho entenc, ja que Uzzhuaïa la bordaren. La portaren magistralment al seu terreny i convertiren una gran balada en una autèntica bomba de hard rock. Però un ha segut fan de Heroes tota la vida i aquesta cançó sempre m'ha agradat especialment, així que... jo em quede amb l'original. Ara bé, aquesta versió és una autèntica passada. Un 10 pels valencians. La millor banda de rock actual de l'estat.

Covers (VI) Sonotones "El Progreso"

Pot arribar a ser la famosa cançó de Roberto Carlos una gran peça de rock & roll? La resposta és si, Sonotones ho aconseguiren. 

Hi ha que tindre en compte que la cançó original del compositor brasiler és molt bona, la lletra és insuperable, i la melodia és pura màgia, però Sonotones aconseguiren convertir-la en una autèntica bomba de rock cru i macarra, carregat de decibels i xuleria madrilenya, al seu més pur estil. 

Covers (V) Megadeth "Anarchy In The U.K."

Moltes han segut les bandes de heavy metal que han mostrat el seu amor per el punk, especialment grups de trash-metal. Llegendes del genere metàl·lic com Metallica, Slayer o Skid Row han reconegut l'influencia del punk en la seva música i ho han demostrat en recomanables covers. Una d'elles, i de les meues preferides, és la que feren Megadeth del clàssic himne dels Sex Pistols, "Anarchy In The U.K.", inclosa en "So Far, So Good... So What!", segon àlbum de la banda de Dave Mustain.

Així sonava aquella versió...

Covers (IV) The Mission "Like a Hurricane"

Sempre m'ha agradat el cover que feren The Mission de la clàssica cançó de Neil Young. La adabtaren perfectament al seu profund i sinistre so i els quedà de meravella.

Ací us deixe a Wayne Hussey i els seus interpretant la mítica cançó en directe en un dels millors moments de la seva carrera. Els dies de "Carved in Sand", quasi res...

Que hi gaudiu!

Covers (III) Pixies "Head On"

En aquest cas m'agraden per igual l'original, de The Jesus and Mary Chain,  que la versió que els meus adorats Pixies van incloure en el genial Trompe Le Monde (1991). Està clar que els Jesus composaren un gran tema, dels millors de tot el seu repertori, però la versió dels de Boston és absolutament genial. Més directa, més canyera, més punk. I amb eixe punt de bogeria que caracteritzava als creadors de Doolittle, feren d'una bona cançó, una autèntica burrada sònica.

Que hi gaudiu!

Bon cap de setmana a totes i a tots!!

Covers (II) Los Enemigos "Señora"

Los Enemigos han fet varies covers que són per a emmarcar, però si tinguera que quedar-me amb alguna crec que seria amb aquesta. 

No sóc admirador de Serrat, la seva música no es per a mi, al menys de moment, però pense que és indubtable que eixe home té talent. 

Centrant-nos en la cançó, no vaig a llevar-li mèrit al cantautor català, per suposat que no, la versió original és bona i la lletra és descomunal, però sols una gran banda com Los Enemigos podia convertir-la en una gran peça de rock and roll. La personalíssima veu de Josele i eixa contundència que els caracteritzava fa de "Señora" una cançó imprescindible en el repertori enemic, i un dels millors covers que he escoltat mai fet per una banda de rock estatal.

Temps després foren els sobrevalorats Marea els que també volgueren portar eixa cançó al rock, però, tot i que no està malament, eixa més bé era com una versió de la versió de Los Enemigos. Res interessant.

Ací us d'eixe la cançó original i la versió de la mítica banda de Malasaña.

Que hi gaudiu!!

Covers (I) Helter Skelter. U2 vs Mötley Crüe.

Moltes són les versions que s'han fet de la cançó més dura dels Beatles, aquella burrada hard-rockera que inspirà la barbàrie de Charles Manson. La majoria d'elles, com és lògic, estan fetes per bandes de rock dur, però no totes, també han hagut altres més orientades al pop que es tiraren al ruedo per homenatjar la mítica cançó. Bandes tan dispars com Aerosmith, Stereophonics, Mötley Crüe, Oasis, Andrés Calamaro o U2, són algunes d'elles.

No, no vaig a posar-les totes ací, sols he seleccionat les que possiblement siguen les dos covers més reconegudes que s'han fet de la que molts consideren la primera cançó de heavy metal de la història.

La de U2, com molts sabreu, aparegué en directe al fantàstic "Rattle and Hum", i la de Mötley va formar part del seu segon disc, aquell llunyà "Shout At The Devil". La de Bono i els seus s'apropa un poc més a la original, y en el vídeo podem veure que la interpretació d'eixa cançó fou pletòrica, Bono està a l'altura, i The Edge també està més que correcte a les sis cordes. Per altra banda, la de Nikki Sixx i companyia és més heavy i matxacona, perfectament adaptada al seu estil. L' únic problema que li veig és la veu, Vince Neil es queda un poc curt, sobretot quan la toquen en directe, com és normal.

M'agraden les dos, però crec que em quede amb la dels irlandesos. Amb quina et quedes tu?

Placebo & Frank Black "Where is my mind?"

No sóc un gran fan de Placebo, però si de Frank Black i els seus Pixies. Ací us deixe una gran interpretació de la mítica cançó dels Pixies.

Gran vídeo!