Bé, continuem amb el llistat. Ja sabeu que açò no deixa de ser una manera de passar una bona estona i de pas reivindicar el rock espanyol, algo que, malauradament, no abunda en la blogosfera.
Miguel Ríos "Banzai"
Junt amb el llegendari guitarrista Savador Domínguez, el rei del rock espanyol li demostrà al món que ell també podia rockejar dur com el que més, i a més a més, fer-ho de meravella. Eixos riffs són dels que et volen el cap i et provoquen un headbanding instantani. Una de les millors cançons del hard & heavy estatal, sens dubte.
Burning "Una noche sin ti"
Imagine que molts quan pensen amb els Burning els vindrà a la ment cançons com "¿Que hace una chica como tu en un sitio como este?" o "Mueve tus caderas", però en el meu cas, sempre que pense amb Pepe Risi i companyia em ve aquesta cançó al cap. "Una noche sin ti" és, per al meu gust, una de les millors lentes del rock cantat en castellà. Eixe
dan las seis, sintonizo a los Stones, recuerdos del pelo largo... Viejo blues, queridísimo Eric Burdon... em posa els pels de punta. Ah, l'amor, que cosa més fotuda és a vegades.
El último de la fila "Insurrección"
Mai he segut fan de la banda de Manolo García y Quimi Portet, però sempre em paregueren un bon grup. El seu pop-rock era únic i feren algunes cançons molt bones. "Insurreción" és una d'elles, per a mi la millor de tota la seva carrera. Hi ha màgia en aquesta cançó.
Platero y tu "El roce de tu cuerpo"
Ho sé, aquesta cançó s'ha convertit en una cançó d'orquestra, en qualsevol berbena de poble la pots escoltar després d'algun insofrible hit de David Bisbal, però això vol dir que no siga una bona cançó? No, amics meus, no. Sempre m'agradaren els Platero, i aquesta cançó és extraordinària. Per cert, jo de major vull tocar la guitarra com aquestos dos.
Heroes del Silencio "La chispa adecuada"
Podrien haver segut moltes altres, ja sabeu de la meva debilitat per la banda aragonesa, però "La chispa adecuada" és una cançó que em va marcar moltíssim. Mare meua, açò són barbaritats! És quan escoltes cançons com aquesta quan penses que els Heroes li podien plantar cara a qualsevol banda de renom estrangera de la seva època sense ninguna por. Sublim.