Michael Jackson "Bad" (1987)

Bad és el meu disc preferit de Michael Jackson. Si, també adore obres com Off The Wall o l'aclamat Thriller, i gaudeix-ho d'algunes de les cançons de Dangerous, però quan el cos em demana la música de Michael, Bad sempre és la primera opció. No crec que aquest siga superior al disc més venut de la història, però tal volta siga la saturació de moltes de les cançons de Thriller el que faja que hui en dia m'agrade més aquest disc.

Bad és un disc molt produït, molt d'estudi, però a mi m'encanta com sona. Ja des de la portada del disc Michael ens anunciava que aquest treball anava a ser més rocker que els anteriors, i no, no espereu un disc de pur rock & roll, es tracta de Michael Jackson, però si molt de feeling rocker, algo que sempre tingué, però que ací ho destacava molt més.

El disc porta una línia semblant a l'anterior, es a dir, una explosiva mescla de pop, r &b, rock, electrònica, soul i funk. Cançons com la pròpia "Bad", "The Way You Make Me Feel", "Speed Demon", "Another Part Of Me" o la brutal "Smooth Criminal" ens mostra al Michael Jackson més contundent en unes cançons plenes de ritme i una força enorme. En altres com "Man In The Mirror", "Liberian Girl" o la hard-rockera "Dirty Diana" tenim al Michael més refinat, pop i baladista, cantant com un àngel, amb molt de sentiment. Menció especial per la citada "Dirty Diana", genial balada en clau hard-rock en la que col·laborava el guitarrista de la banda de Billy Idol, entre d'altres, Steve Stevens. 

En definitiva, un gran disc, pràcticament sense desperdíci, i amb algunes cançons que marcaren època. De fet, considere aquesta la seva última gran obra. En el seu següent treball Michael optaria per canviar de productor deixant fora a l'home que l'ajudà a pujar al més alt, el gran Quincy Jones es va baixar del vaixell i els seus discos ja mai arribaren al nivell del anteriors. Ací acabava la millor època de Michael Jackson.

Michael Jackson & Slash "Give In To Me"

Ja que el vaig anomenar en l'última entrada, anem a recordar-lo amb una cançó que, si bé no és de les més conegudes, si que és de les més brillants de la seva carrera.

Com molts sabreu, a Michael sempre li agradaren els bons guitarristes de hard-rock, per a la història queden aquelles col·laboracions de Steve Stevens, el que fora guitarrista de la banda en solitari de Vince Neil, amb la cançó "Dirty Diana", una de les millors del sensacional Bad (1987). I, per supost, la més mítica de totes va ser la de Eddie Van Halen en el solo de "Beat It", del disc més venut de la història. L'estrella pop més gran dels 80 junt amb el guitarrista més rellevant de la seva època, allò fou tot un aconteciment, i sempre es recordarà com algo molt gran.

Però ací no acabaren els treballs de Michael amb guitarristes de hard-rock. En l'any 1991 va eixir Dangerous, un disc bastant irregular, però en el que hi han algunes grans cançons. En dos d'eixos temes Michael va tindre treballant amb ell a les 6 cordes al mateix Slash dels Guns & Roses, i lògicament es tracta de dos les millors cançons del disc: "Black or White" i la que hui us presente, "Give In To Me".

Aquesta cançó es un mig temps molt intens, en plan hard-rock, però sense anar-se'n del seu estil. La veritat és que recorda bastant a la sensacional Dirty Diana, i a pesar de no ser tan bona com aquella, es tracta d'una gran cançó també. Slash es marca un parell de bons solos que són del més destacable de la cançó, amb la marca de la casa ben clara.

Cal destacar també l'espectacular videoclip. En ell també apareix Gilby Clarke, el que fora guitarrista rítmic dels Guns en aquella època.

En la gira de Dangerous Slash també va fer unes quantes aparicions en directe junt amb el Rei del Pop. Definitivament, Michael Jackson tenia bon ull per als guitarristes, i aquestos encantats de la vida en treballar junt amb l'estrella pop més gran.

Michael Jackson "This is it" (2009)

Sincerament, sentia molta curiositat per veure el que estava preparant Michael Jackson abans que ens deixara. El Dissabte passat vaig acudir al cine i l'experiència va ser molt sorprenent. El documental tracta bàsicament en els assatjos i tots els preparatius del que anava a ser el seu retorn als escenaris. Com sempre, Michael estava decidit en fer el major espectacle de la terra, i en "This is it" ho podreu comprovar, no hi han paraules per descriure tal barbaritat. Haguera segut gran poder gaudir alguna vegada del rei del pop en directe... una llàstima.

Michael es veu molt il·lucionat, i el que més m'ha impresionat és veure'l treballar, és increíble com ho porta tot avant, té les coses molt clares i ho controla tot. Però més sorprenent encara és amb el respècte i delicadesa que tracta a tot el personal, algo realment curiós.
Per altra banda, sempre és un plaer veure'l actuar i interpretar algunes d'aquelles cançons que van marcar una època. La veu la conserva totalment i balla pràcticament com abans. Dies després ja estava mort, increïble...

Michael Jackson "Live in Bucharest: The Dangerous Tour" (1991) DVD

Ara que pareix que a tot el món sols l'importe les desgràcies que tenia aquest home i poses la televisió i tot són tertulies de merda amb quantitat de comentaris morbosos sobre el pobre Michael, és moment per recordar el que realment importa, la seva música i el seu talent. Que els donen pel cul a tots eixos!



Com ja vaig dir en el post de la lamentable noticia, mai he segut fan de Michael, però sempre m'ha paregut un gran artista. "Live in Bucharest: The Dangerus Tour" és el perfecte document per recordar al Rei del Pop. "Dangerus" va supondrer un baixó discogràfic respecte als anteriors "Off The Wall", "Thriller" i "Bad" (la trilogia perfecta) però no era un mal disc, tenia grans cançons com "Black Or White" o "Heal The World".



Després de la publicació del disc Michael es va obsesionar en fer el show més gran de la terra en la respectiva gira, el mai vist, i sens dubte ho va aconseguir. Ací podreu vorer a Michael donant-ho tot en cada moment, milers de fans tornant-se boixos, bon repertori, la banda sonant genial, Michael cantant com un àngel, coreografies imposibles... Si no l'heu vist mai poseu-li remei, no us arrepentireu.

Michael era un dels grans...

S'ha mort Michael Jackson, el rei del pop.

M'acabe de quedar de pedra després d'enxufar l'ordinador i veure la noticia, que fort...Pareix ser que ahír va sufrir un infart en s'ha casa i quan aplegà a l'hospital ja no el van poder reanimar. Tot el món sabia que la salud d'aquest home no passava per bons moments, però açò no meu esperava...

Jo no he segut mai fan d'aquest home i és cert que en aquestos últims anys el seu comportament era un tant extrany, però sempre m'ha paregut un gran artista. Quan era menut recorde que era el màxim, les seues cançons sonaven en tots el llocs, la seva forma de ballar va d'eixar al món sencer atònit i els seus videos eren realment impactants (que gran aquell "thriller"!!) i és que els anys vuitanta van ser d'ell. Ara, als seus 50 anys, tenia planificat tornar als escenaris i mostrar al món el gran artista que sempre a segut, però no ha pogut ser, al menys sen ha anat amb l'intenció de fer feliços als seus fans... Descanse en pau.