Bon concert, però haguera pogut
ser molt millor. Eixa és la conclusió que tinguerem el meu col·lega i jo al
eixir de la sala. Si, i les raóns són les següents: en primer lloc, el fet de que anunciaren que
els concerts serien de 2 hores i que
finalment estigueren 1 hora i 40 minuts ja ens va tocar els collons. Segón raó:
gran part del repertòri estigué centrat en el disc The Crimson Idol, amb el motiu
del 20 aniversari del mateix, i… si, és un bon disc, però sóc l’únic que pensa
que eixe disc no funciona en directe? I tercera i última raó, Blackie, perquè
poses tots els clàssics al principi del concert?! Joder, la traca té que
rebentar al final, no al principi!!
És una llàstima, perquè Blackie Lawless està
en bona forma, tant vocal com físicament, la banda que porta és tremenda i el
montatge amb pantalles i tal estava molt bé. En fi… sols per eixe explosiu començament
amb eixe rastre de clàssics (Wild Child va sonar especialment explosiva!!) i l'apoteòsic final amb la rockanrolera “Blind In Texas”
ja s’ho va valdre la pena. Però…
5 comentaris:
Bé, al menys una mica vas gaudir. És un grup que no tinc quasi controlat. No et vaig cridar perquè al final no vaig anar a la terreta. Ja et diré. Abraçada.
bueno, lo dejamos en notable, no? no es sobresaliente, pero está mejor que bien!
Johnny, doncs si, a pesar de tot s'ho va valdre la pena viatjar a Cartagena. Ok, a veure si ens veiem promte!
Raúl, si en notable, pero en un 7 eh, no mas!
Abraçades!
Com a acompanyant teu al concert, et diré que s'ho va valdre la pena i que va estar molt guai. Ara bé, haguera pogut ser millor si l'ordre de les cançons haguera variat un poc. I sí, va faltar més explosió al final. Si hagueren tocat 2 o 3 temes bons al final, el sabor de boca haguera sigut excel·lent, estic segur. I una última cosa; estic petant estos dies el Crimson Idol i va de calent, un disc brutal de cap a peus! Llàstima no haver-lo controlat més abans d'anar al concert.
Jo crec que van fallar amb l'estructura del concert, pel meu gust, jo haguera fet un altre ordre. Però clar que va valdre la pena! Blackie és un clàssic i va demostrar que estava en bona forma, i la jove banda que té ara sóna tremendament compacta. The Crimson Idol a mi també em sembla un bon treball, però eixes cançons tan denses i profundes, pel meu gust, en directe no acaben de funcionar.
En qualsevol cas... W.A.S.P. rules!!
Publica un comentari a l'entrada