Les millors vint cançons de la història del rock espanyol. (IIII)

I ací acabe el repàs que vaig començar fa uns mesos dedicat al rock espanyol seleccionant algunes de les que per a mi són les millors cançons de la seva història. Lògicament hagueren pogut ser moltes més, però açò s'haguera fet inacabable. Així que ací us deixe quatre cançons més que, d'alguna manera, sempre les portaré dins de mi. Espere que us haja agradat aquest repàs, jo, per la meva part, m'ho he passat bomba recordant totes aquestes immortals cançons. A gaudir!

Los Bravos "Black is Black"

Normalment m'agrada que les bandes d'ací canten bé en espanyol, o bé en la seva llengua autòctona, ho prefereix-ho a que canten en anglès, però la música és la música, i si té xispa, l'idioma acaba donant igual. Si, hi han bandes estatals que canten en anglès i són realment bones, i també hi han cançons de bandes espanyoles cantades en la llengua de Shakespeare que són verdaders clàssics. Una d'elles seria l'eterna "Black is Black", de Los Bravos, malgrat que, com molts sabreu, ací hi ha algo de trampa. Sembla que la cançó no la composaren ells, i a més, en la gravació del tema no toca ningú dels membres originals excepte el cantant, Mike Kennedy. No sé si serà cert, però conta la llegenda que un dels músics que donaren forma a la clàssica cançó fou... Jimmy Page!! De qualsevol manera, "Black is Black" possiblement siga la cançó d'una banda espanyola que més èxit ha tingut a l'estranger ( en l'any de la seva publicació (1966) va quedar en segon lloc en la llista dels singles més venuts a Anglaterra, quart al Billboard dels Estats Units, primer lloc a les llistes de Canadà...), i, per suposat, també va ser un èxit rotund a Espanya, on es vengueren dos milions de copies. I no era per menys, ja que estem parlant d'una cançó impecable que res tenía que envejar als grans singles de l'època de bandes com The Rolling Stones, The Beatles, The Beach Boys, etc... Ho té tot: un gran riff, una melodia excel·lent i la gran veu de Mike Kennedy lluint com mai. El que es diu un clàssic entre els clàssics, vaja.

Leño "Sorprendente"

Rosendo ha fet cançons excepcionals en la seva carrera com a solista, però jo sempre he preferit als Leño. Difícil quedar-se amb una cançó de la mítica banda madrilenya, però "Sorprendente" sempre m'ha agradat especialment, una de les cançons més destacables de l'últim disc de Leño, aquell genial "¡Corre, corre!"

La Polla Records "Ellos Dicen Mierda"

Seré breu. Per a mi, el millor grup Punk espanyol de la història. I aquesta cançó tot un himne. Grans!!

Siniestro Total "Todo Por La Napia"

La banda més divertida del rock estatal. Sóc fan de tots els seus discos fins la fugida de Miguel Costas. "Todo Por La Napia" és un dels seus majors clàssics, i una cançó que definia a la perfecció la grandesa d'aquesta banda. Rock autèntic, original i lletres divertides però al mateix temps intel·ligents. Era ser un hombre a una nariz pegado, y pegado a la nariz, un talego enrrollado... Genial!!

Extremoduro "Ama, Ama, Ama y Ensancha El Alma"

No sóc un incondicional de la banda de Robe, però pense que al llarg de la seva carrera han fet grans cançons i una d'elles seria aquesta que formava part del recomanable "Deltoya". Amb un preciós poema de Monolo Chinato, Robe i companyia crearen verdadera màgia en aquesta senzilla, però bonica cançó. Hi ha que volar amics, hi ha que volar lliure!!!