Jo no he segut mai fan d'aquest home i és cert que en aquestos últims anys el seu comportament era un tant extrany, però sempre m'ha paregut un gran artista. Quan era menut recorde que era el màxim, les seues cançons sonaven en tots el llocs, la seva forma de ballar va d'eixar al món sencer atònit i els seus videos eren realment impactants (que gran aquell "thriller"!!) i és que els anys vuitanta van ser d'ell. Ara, als seus 50 anys, tenia planificat tornar als escenaris i mostrar al món el gran artista que sempre a segut, però no ha pogut ser, al menys sen ha anat amb l'intenció de fer feliços als seus fans... Descanse en pau.
5 comentaris:
Jo m'acabe de alçar de dormir i estava mirant la tele i no meu podia creure...
Sempre ens quedarà la seva música. Estic d'acord que era un grn artista. I com els grans un excèntric.
Jo igual com tú deies, no era sant de la meua devoció (es diu aixina?). Pero hi ha que reconéixer que Jacko era al pop lo que Elvis al rock, una estrela mediática, un gran ballarí a banda de ser un bon cantant. De les seues cancons en quedaria amb Billie Jean i per supost amb Beat it, més que res per colaboració amb Eddie Van Halen.
Ens vegem esta nit, abans et cride.
La llastima és que molta gent tindrà un mal record d'ell per aquesta ultima època, però deurien de recordar-lo per lo gran que va ser en el passat.
Ok Vicent, parlem esta vesprà!
tot un mite
Publica un comentari a l'entrada