Cinderella "Heartbreak Station" (1990)

Si amb el seu anterior disc, aquella obra mestra titulada Long Cold Winter, ja quedava poc del Hair-Metal dels seus inicis, en aquest ja no hi ha ni rastre de tot allò. Es pot dir, clar i rotund, que Heartbreak Station és un disc de Rock clàssic en tota regla. A més, amb aquest disc, a banda d'introduir instruments de vent en algunes de les seves cançons, també li afegiren al seu inconfundible estil tocs de Country, Funk, i, per suposat, del seu adorat Blues, que li donà un regust al treball encara més clàssic si cap. Personalment prefereixc Long Cold Winter (per a mi un dels millors discos del Hard-Rock vuitanter), però aquest també és un gran disc. Un treball replet de grans cançons que ens mostraven a uns Cinderella més madurs i amb un nivell de composició molt alt. Absolutament recomanable.

Definitivament, si algo li tenim que agrair al senyor Jon Bon Jovi, a banda de firmar alguns dels millors discos del Hard-Rock 80's, és de descobrir-li al món aquesta gran banda.

Cinderella rules!!

Réquiem por un sueño.

"Réquiem por un sueño" deu de ser una de les pelis sobre el món de les drogues més originals que s'han fet. Tot encaixava en ella: eixos experiments visuals tan originals, la genial banda sonora, eixe guió tan duríssim (drogues, il·lusions, amor, decadència...), les magistrals interpretacions dels actors... menció especial per a Ellen Burstyn, que va fer un paper senzillament brutal (eixa escena en el tren!!).

Darren Aronofsky aconsseguí impactar al món amb una classe de film que et deixa fotut, però no pots apartar la mirada de la pantalla.

Deliciosament aterradora.

Les millors vint cançons de la història del rock espanyol (II).

Bé, continuem amb el llistat. Ja sabeu que açò no deixa de ser una manera de passar una bona estona i de pas reivindicar el rock espanyol, algo que, malauradament, no abunda en la blogosfera.

Miguel Ríos "Banzai"

Junt amb el llegendari guitarrista Savador Domínguez, el rei del rock espanyol li demostrà al món que ell també podia rockejar dur com el que més, i a més a més, fer-ho de meravella. Eixos riffs són dels que et volen el cap i et provoquen un headbanding instantani. Una de les millors cançons del hard & heavy estatal, sens dubte.



Burning "Una noche sin ti"

Imagine que molts quan pensen amb els Burning els vindrà a la ment cançons com "¿Que hace una chica como tu en un sitio como este?" o "Mueve tus caderas", però en el meu cas, sempre que pense amb Pepe Risi i companyia em ve aquesta cançó al cap. "Una noche sin ti" és, per al meu gust, una de les millors lentes del rock cantat en castellà. Eixe dan las seis, sintonizo a los Stones, recuerdos del pelo largo... Viejo blues, queridísimo Eric Burdon... em posa els pels de punta. Ah, l'amor, que cosa més fotuda és a vegades.



El último de la fila "Insurrección"

Mai he segut fan de la banda de Manolo García y Quimi Portet, però sempre em paregueren un bon grup. El seu pop-rock era únic i feren algunes cançons molt bones. "Insurreción" és una d'elles, per a mi la millor de tota la seva carrera. Hi ha màgia en aquesta cançó.



Platero y tu "El roce de tu cuerpo"

Ho sé, aquesta cançó s'ha convertit en una cançó d'orquestra, en qualsevol berbena de poble la pots escoltar després d'algun insofrible hit de David Bisbal, però això vol dir que no siga una bona cançó? No, amics meus, no. Sempre m'agradaren els Platero, i aquesta cançó és extraordinària. Per cert, jo de major vull tocar la guitarra com aquestos dos.



Heroes del Silencio "La chispa adecuada"

Podrien haver segut moltes altres, ja sabeu de la meva debilitat per la banda aragonesa, però "La chispa adecuada" és una cançó que em va marcar moltíssim. Mare meua, açò són barbaritats! És quan escoltes cançons com aquesta quan penses que els Heroes li podien plantar cara a qualsevol banda de renom estrangera de la seva època sense ninguna por. Sublim.

Les millors vint cançons de la història del rock espanyol.

El tema de les llistes és complicat, i més una com la que m'he plantejat fer. Recopilar les que per a mi són les vint millors cançons de la història del rock espanyol és una feina realment difícil, diria que impossible, s'han fet moltes grans cançons en el rock estatal, així que la llista podria ser molt més llarga, i, lògicament, moltes de les que he seleccionat podrien ser canviades per altres, però... bo, açò no és res més que una excusa per recordar algunes d'eixes cançons que se'm van quedar gravades a foc la primera vegada que les vaig escoltar, i sé que m'acompanyaran de per vida. És cert que moltes d'elles són molt típiques i estan molt cremades però... és el que hi ha.

La llista la faré amb quatre entrades. Per a hui aquestes són les cinc elegides:

Alarma!!! "Preparado para el Rock & Roll"

No sóc un gran coneixedor de l'obra de Manolo Tena, però en els temps de Alarma!!! aquest home va compondre algunes cançons inoblidables. En el meu cas, pense que amb "Preparado para el Rock & Roll" va tocar sostre. "Frío" també és gran, però aquesta, per a mi, és superior. Joder, és que ho té tot: bon riff, bona melodia, bona lletra, i eixe punteix doblat a lo Thin Lizzy... Genial!



Los Rebeldes "Bajo la luz de la luna"

La millor balada del rock espanyol? Doncs molt probable! Pense que ningú, dins del rock estatal, ha sabut plasmar tan bé l'essència del Doo Wop com ells en una cançó. En el mateix moment que comencen a sonar eixos cors, tan en plan The Platters, agafes una maquina del temps que et transporta directament als màgics anys cincuanta, i això és gran. Una cançó perfecta, diguen el que diguen.



Los Enemigos "La cuenta atrás"

Amb aquestos ha segut realment difícil a l'hora de decidir-me. Els de Josele són una de les meues bandes preferides, i no em refereixc sols a nivell estatal. Podria haver-ne posat moltes altres, però "La cuenta atrás" té algo especial. Fa temps ja li vaig dedicar un post, i és que aquesta cançó em sembla una absoluta meravella.



Barón Rojo "Los rockeros van al infierno"

Molt típic, ho sé. Però ostres, és que estem parlant d'un himne en tota regla! Podria haver segut un altra, casi que qualsevol cançó d'eixe brutal Volumen Brutal haguera segut una bona opció, però que voleu que us diga... Mi rollo es el rock!!



Luz Casal "Besaré el suelo"

Vinga va, tipos duros, rigueu-vos de mi, però m'agrada Luz Casal. No és que la seva discografia m'ompliga de plaer, però és indubtable que aquesta dona té talent, i una veu... oh, que veu!! En els seus discos sempre pots trobar grans cançons, però jo tinc debilitat per aquesta preciosa balada. Curiosament, la cançó la va composar Carlos Goñi, dels insofribles Revolver. Un aplaudiment per a ell, és una gran cançó, però sense la inimitable e incunfundible veu de Luz, no seria el mateix. Una preciositat.

The Rolling Stones "Voodoo Lounge" (1994)

Si, jo també sóc dels que pensa que els Stones de finals dels 60 i dels 70 són inigualables e irrepetibles, ja no tornaren a ser mai tan grans, però no seré jo el que renegue de tot el que han fet després, de fet, pense que en les últimes tres dècades han gravat discos a tindre molt en compte, i un d'ells seria aquest, és més, considere Voodoo Lounge un gran disc.

Com sempre ha fet aquesta banda, en aquest disc també volgueren adaptar el seu estil clàssic als nous temps i, pel meu gust, el resultat fou excel·lent. El disc sona a anys 90, però clàssic al mateix temps, i amb una producció que em sembla encertadíssima, diria que fins i tot sona actual, podria haver segut perfectament un disc del 2012 i estem parlant d'un treball que ja té 18 anys.

Però el més important, com sempre, són les cançons, i afortunadament ací no fallaren.

Els temes més rockers com "Love is strong", "You got me rocking" o "I go wild" són autèntiques injeccions d'adrenalina, amb un Jagger escopint rock and roll com un dimoni i amb els inconfundibles riffs del tio Keith sonant ben fort, mentre que les més tranquil·les en forma de balada o mig temps com "New faces", "Out of tears", "Sweethearts toguether" o "Blinded by raimbows" em semblen del millor que havien fet en anys en eixe terreny més sosegat, cançons verdaderament emocionants. I la resta tampoc té desperdíci, ací no hi ha sobrants com en discos com Bridges to Babylon o A bigger Bang, bons treballs que hagueren pogut ser molt millors sense eixes cançons. Ací es nota que estaven inspirats.

Si, amics i amigues, la dècada de Nirvana no fou la millor època per a la banda de rock and roll per excel·lència, però encara foren capaços de crear una gran obra com aquesta.

Premi Liebster.

Hi haurà qui pense que aquest tipus de premis són una tontería, però jo crec que està molt bé que els teus companys reconeguen el que fas, et dona ànims per seguir endavant. Perquè si, açò es fa per gust, però es necessita temps i un cert esforç per fer algo digne, i açò motiva.
En el meu cas, estic molt content, i enormement agraït a Xavi Martínez, del bloc Soul Movers, pel seu reconeixement sent el meu bloc un dels cinc que ha elegit com a premiats. Siga qui siga, la persona que em mostre el seu recolzament i reconeixement sempre serà agraïda per la meva part, però per a mi ha segut especial que haja segut ell. Podríem dir que Xavi ha segut un dels meus educadors musicals, sobretot en els dies en que posava el seu bon gust i la seva impecable ploma als serveis de Popular 1 (qui anava a dir que temps després el coneixeria personalment!!). Per a qui no conega a aquest crack dir-vos que Xavi, actualment, a banda de escriure regularment en el seu recomanable bloc, també posa el seu talent a la mítica i sempre fiable publicació Ruta 66, i fa poc a publicat un llibre, junt amb el seu company Alberto Díaz, dedicat al fascinant món dels discos conceptuals titulat : Discos Conceptuales. 150 Títulos Imprescidibles, del que puc dir-vos que estic devorant-lo i és altament recomanable.

I res més, ara em toca a mi. lògicament són més de cinc els blocs que visite regularment i dels que he aprés molt i de segur que aprendré molt més, però les regles són les regles, així que... allà vaig!

Woody Jagger/ textos de qualitat i amb gust dedicats al rock and roll, al cinema... i en definitiva, a tota la cultura pop en general.

Discos del Cuchitril/ el bloc de Àngel, una autentica enciclopèdia musical humana que ressenya en el seu espai tots els discos del seu "cuchitril". Un "cuchitril" del que molts pagarien l'inimaginable per tindre en el seu poder.

Dark Night On The Route/ passió pel rock and roll més clàssic plasmat en uns textos molt treballats i agradables de llegir.

Interpreta-sones/ originalitat, diversió i molta cultura musical. Un lloc ideal per passar una bona estona.

El profeta estudiant/ poesia, imatges i bona música acompanyada d'uns textos que mai deixen indiferent.

Gràcies, de nou, a Xavi pel premi, gràcies als que escriviu en aquestos blocs i en molts altres, i en definitiva, gràcies a tots els que soleu passar per ací a passar una bona estona. És un plaer compartir aquesta pasió amb tots vosaltres.



1 .- Copiar y pegar el premio en el blog, y enlazarlo al blogger que te lo dio.
2 .- Señalar tus 5 blogs favoritos con menos de 200 seguidores que merezcan ser reconocidos y dejar un comentario en sus blogs para hacerles saber que recibieron este galardón (para evitar el peloteo no se puede poner en la lista a quien nos da el premio).
3 .- Esperar que esos blogs pasen, a su vez, el galardón a otros 5 blog.

Miguel Ríos: 50 años de rock y carretera.

No sé si serà recomanable aquest llibre, però és un gran noticia la seva publicació. No hi ha ningun altre artista del rock estatal que el mereix-ca més que ell. Miguel ha segut i és molt gran. No entenc com hi ha tanta gent suposadament rockera que no li té ningun respecte a aquest home. Miguel ha fet pel rock més que ningú en Espanya. Ell ja rockejava en els temps que en Espanya la música rock era considerada poc menys que un delicte. Ell va començar amb els grans concerts per a grans audiències a l'estat. Ell va ser el primer artista espanyol en gravar un disc en directe (aquell entranyable "Conciertos de rock y amor") i moltes coses més que ajudaren a normalitzar la música rock a l'estat espanyol. A banda d'això, possiblement es tarcte del millor cantant que hem tingut, de veu privilegiada, i compta amb una de les discografies més interessants de la nostra música. Swing, rock clàssic, rock progressiu, hard-rock, pop-rock, blues, balades... La seva música ha abarcat molt estils, depenent de l'època, i en tots ells ha publicat grans discos i li ha posat veu a grans cançons, moltes d'elles imprescindibles i bàsiques dins de la història de la música espanyola. En fi... espere que algun dia siga reconegut com cal, tal volta aquest llibre siga de gran ajuda, això espere.