
Mai he segut amic del virtuosisme, sempre he preferit als Ramones abans que al Steve Vai, però hi han excepcions, i Dream Theater és una d'elles. Per als que no coneguen aquesta gran banda he d'advertir que com la majoria de grups de Rock progressiu no són facils, li has de dedicar el seu temps, però com sol passar amb aquestos casos... Acabes flipant.
Dream Theater és un grup format per 5 músics increïbles: James Labrie - veus, John Myung - Baix, John Petrucci - Guitarra i veus, Mike Portnoy - Bateria i veus i Jordan Rudess - teclats. La seva música està influenciada per les grans bandes progressives dels 70 com Yes o Rush i també per els grans del Heavy Metal com Iron Maiden o Metallica, però tenen molta personalitat pròpia.

Per als més curiosos recomanar també el dvd "Metropolis 2000: Escenes from New York", un concert on interpreten de cap a rabo el disc i ho mesclen amb imatges relacionades, un document molt interessant on podreu veure el nivell que té aquesta banda.
Doncs si, sempre preferiré al Keith Richards abans que al Joe Satriani, però pense que qualsevol persona que tinga debilitat per la bona música caurà rendit d'avant d'una obra mestra com aquesta.
Joder es que desgranes a estos cabrons un a un e individualment son besties musicals, com podrien ser qualsevol dels integrants de Queen o The Who, per ejemple....
ResponEliminaJa ho pots dir Vicent, son músics exagerats de bons. El principal problema que tenen molts dels músics virtuosos és que els sobra tecnica i els falta feeling, però aquestos ho tenen tot. També tinc que dir que no m'agraden tots els discs d'aquesta banda, l'ultim encara no l'escoltat però els últims que han tret no m'han molat molt, l'ultim disc que em va agradar va ser "Train of thought"
ResponElimina