AC/DC Estadi olimpic Lluís companys. 07 - 06 - 2009. Barcelona.

A les 10:00 aproximadament arribavem a l'estació del nord de València torrats de son i amb els ulls plens de lleganyes. Baixem del tren i ens adonem de que l'estació està plagada de melenuts amb samarretes dels AC/DC, senc una extranya però agradable sensació en l'estomag, comença l'aventura. A les 15:00 arribem a l'hostalet que passarém la pròxima nit, deixem les maletes, peguem un mosset, descansem una estona i cap a l'estadi. En el metro el 80 % de la gent van al mateix lloc que nosaltres i ens mirem en cara de dir: Allí ens veiem amic! Arribem al recinte a les 19:00 mes o menys i milers de fans dels AC/DC el rodegen al voltant. Samarretes negres, gent disfressada de l'Angus, xiques guapes, xiquets i xiquetes de 9 o 10 anys amb el logo del seu grup preferit pintat en la cara i acompanyats dels seus pares .... Açò és el paradís!! Per sort aconseguim un dels millors llocs de les grades. Després d'un prescindible concert dels barcelonencs Lilith arribà l'hora dels irlandesos The Answer que amb el seu hard rock van saber caldejar l'ambient de bona manera. I a les 22:00, amb total puntualitat i amb l'estadi de gom a gom s'apaguen les llums, contemplem un mar de banyes de dimonis de llum de color roig baix de nosaltres i és quan penses: Hòstia, vaig a veure als AC/DC!!

Derrepent, unes pantalles grandíssimes projecten imatges del grup en dibuixos animats d'alt d'una locomotora, apareix Angus, ens dispara amb el riff de "Rock & Roll Train" i dona la sensació de que l'estadi va a derrumbar-se en qualsevol moment, la gent es torna boixa. Li segueix un clàssic d'arrere d'altre: "Shot down in flames", "Back in black", "Hells bells" amb campanades incloses, "Dirty deeds done dirt chip", "Thunderstruck", " The Jack" amb l'estreaptease de l'Angus que li correspon, "You shook me all night long" , "T.N.T", "Highway to hell", "Whole lotta Rosie" amb la gran Rosie d'amunt de la locomotora....I alternant-les amb algunes cançons del recomanable nou disc, fins l'apoteosic final amb "For those about to rock". Bàsicament el que em estat veient en video tota la nostra vida, però la diferència és que ara estavem dins, visquent-ho! Crec que no he vist mai en cap concert una audiència tan boixa donant-ho tot, coretjant cada cançó....Realmet increïble. I la bona forma de la banda, especialment de l'Angus i Brian ens va deixar bocabadats. Tornant cap a l'hotel pensava seriament si l'Angus i companyia son humans, per que el seu és d'un altre món. Una experiència inolvidable.